diumenge, 4 de març del 2018

Tornem amb "Don Perlimplín" de García Lorca, a l'Espai Maragall de Gavà

Tornem amb “Amor de Don Perlimplín y Belisa en su jardín”, al·leluia eròtica en quatre quadres de Federico García Lorca. Si us ho vau perdre la passada temporada ara teniu un altre oportunitat de gaudir amb aquesta obra mestra de l'autor granadí.
Dissabte 10 de març, 20 hs, Espai Maragall de Gavà.




En aquest enllaç veureu com arribar-hi:
https://goo.gl/maps/zv8RvqWtTFN2

Espai Maragall:
http://espaimaragall.cat/events/amor-don-perlimplin-con-belisa-su-jardin/

Sinopsi:

Perlimplin, és un vell enclaustrat a casa amb els seus llibres. La seva minyona, Marcolfa l'empenta per a que es casi amb una joveneta veïna: Belisa. La noia, convençuda pels arguments de la seva mare, accedeix al matrimoni com a camí per alliberar els seus ardors amorosos amb els homes dels que s’encapritxi.
    L'obra comença en to de farsa còmica i evoluciona cap a la tragèdia amb un final dramàtic tan propi d'aquest autor. Uns juganers fullets acompanyaran la història posant l'accent en els punts de la visió critica de l'autor.
    Hem escollit "Amor de Don Perlimplin con Belisa en su jardín" per fer un homenatge a Federico Garcia Lorca en el 80è aniversari de la seva mort. L'estrena de l'obra va ser el 1933 després de 7 anys, víctima de intrigues, incautacions, pèrdues inexplicables de manuscrits i amb un risc greu de desaparèixer, tal com explica Margarita Ucelay en el llibre que dedica a l'obra.
    En el muntatge que us presentem hem integrat elements amb els que volem mantenir l'estètica lorquiana; és el que pretenem amb l'ús dels colors i amb el tipus d'escenografia que va canviant com en un trencaclosques i on la tramoia està integrada en la història, de tal manera que els ocells negres que Lorca defineix com de paper s'han transformat en essers vivents que de forma coreogràfica van transmutant l'escena.
    Malgrat que quan es va estrenar va rebre critiques negatives pel sector conservador, que la va considerar escandalosa, en va tenir de favorables, entre les quals compartim la de El Heraldo de Madrid: "un dechado de humorismo erótico impregnado de ironia y ternura, de gracia y de poesia, que divierte, intriga y conmueve".

Manuel Lorente, director.